Pulmons negres, butxaques plenes (II)

 

Va voler la casualitat que, després d’escriure Pulmons negres, butxaques plenes, la setmana passada el destí m’enviés a cobrir per RAC1 una iniciativa privada que proposa substituir (reconvertir) les màquines de tabac dels bars per màquines expenedores de llaminadures sense sucre. Saludables, en diuen ells. Bé. No fotem. En qualsevol cas, l’acte va anar acompanyat de la presentació d’algunes dades significatives. La venda de cigarretes per persona baixa a Catalunya des de 2005 de manera continuada. I en el període entre 2008 i 2009 la xifra va patir un descens important: de 2300 a 2000 unitats venudes per cap. Tot i això, la quantitat absoluta continua sent una autèntica bestiesa. Aquest descens que l’any passat es va pronunciar –i que la consellera de Salut, Marina Geli, va assegurar que es mantindria el 2010- també s’ha de relacionar, tot i que no sigui una part important, amb l’increment de l’impost del tabac que l’executiu de Madrid va decretar el juny de 2009. Aquest fet va encarir en uns 20 cèntims de mitjana cada paquet de tabac. Aquesta xifra és una assegurança de vida per als fons de l’estat. Si donem un cop d’ull als ingressos de 2008 gràcies a aquest impost veiem que ascendien a un total 9.266 milions d’euros. La llavors ministra de Sanitat, Elena Salgado, va assegurar que aquest augment suposaria que l’Estat ingressaria el 2009 fins a 1.220 milions d’euros més. ¡Amb 20 cèntims de més per paquet!

Imaginem, doncs, l’impuls que podria suposar per a l’economia d’un Estat immers en una gravíssima crisi econòmica, un augment que obligués a situar el preu del paquet en els 8 euros, com especificava en el primer article. Per descomptat caldria acceptar que la indústria es beneficiaria de bona part d’aquest augment. Si el paquet de Lucky Strike del què parlava, a 3,50 euros per unitat, l’encarim fins als 8 euros, podem imaginar que dels 4,5 d’augment net, fins a 2 poguessin destinar-se a les arques de l’estat, la xifra d’ingressos sobre aquest impost podria multiplicar-se per deu, és a dir, sumar 12.200 milions d’euros més, situant el total al voltant dels 30.000 milions d’euros. No seré tan ingenu de pensar que aquest augment seria real, el descens de ventes seria significatiu, o això caldria pensar. Tot i així, els debilitats fons de l’estat espanyol es veurien feliçment sanejats. Així com la salut de molta gent. Fins i tot la indústria del tabac hi sortiria guanyant.

Que això no és res més que el conte de la lletera? Sí, i què? Tant hi fa. Tot són cavil·lacions, números amunt, números avall, però al cap i a la fi és innegable que els arguments de la lletera eren bons i que després tot va ser fruit d’un accident. I els accidents no es poden controlar. Mentrestant, no fer comptes perjudica més que no pas fer-los. Algú podria alçar-se i dir que jo vaig afirmar que l’ideal seria prohibir el tabac, i que reforçar els ingressos de tots gràcies a aquest impost blindaria el consum de tabac i convertiria la prohibició en utòpica. Cert. Innegable. Absolutament. Però la història diu que el tabac fa mig mil·lenni que sobreviu entre nosaltres amb permissivitat i acceptació. I també diu que les utopies no s’acompleixen mai. I, mentrestant, els calers són els calers. I amb la salut es fa el que es pot.

També podeu llegir l'article a City Lights.