Avui s'ha acabat un dels millors programes de la història de la radiodifusió catalana. Nou anys de sàtira política, avalada per diversos premis, entre ells, l'Ondas al millor programa d'entreteniment del 2006, si ho recordo bé.
Jo els escoltava quan encara anaven darrera el Problemes Domèstics del Manel Fuentes, el 2003 o potser fins i tot el 2002. Encara era un embrió del que ha acabat sent. Niu de grans actors, trampolí per a tots ells. Un programa que ha combinat l'experiència de qui ja gairebé no tenia res més a demostrar amb la il·lusió i el talent de nous valors. Tots sabem qui son. Però no sabem qui acabaran sent.
És evident que una retirada a temps sempre és intel·ligent. El programa va viure el seu període d'esplendor entre 2004 i 2007, a partir de la retirada del president Maragall, i de l'explosió del Polònia, vana anar perdent gas, frescor i agressivitat. La temporada passada, en Quim Morales a la segona hora ja va començar a demostrar que es podien aportar coses noves a l'humor radiofònic català, i aquesta temporada han esclatat definitivament. Recolzat per un equip superb, la segona hora començava a desplaçar clarament en Toni Soler i companyia. És evident. Els anys passen, les noves generacions empenten fort i cal deixar pas. Una retirada a temps. Una retirada molt intel·ligent.
I és que la festa d'avui al Tívoli ha estat una demostració d'intel·ligència, de control i de comunicació magistral. Amb la presència d'antics col·laboradors del programa, han aconseguit reunir tota, o gairebé tota la família que ha conformat el Minoria Absoluta durant els seus nou anys de vida (2000-2009). Trigrarem tots plegats molt a oblidar, o a començar a esborrar de la memòria, la festa viscuda aquest matí. Tant assistents, com protagonistes. Una despedida memorable que conviurà frec a frec amb els moments més estelars del programa. Que també sabem tots quins han estat.
La decisió de col·locar la inestimable parella còmica que formen l'Òscar Andreu i l'Òscar Dalmau sembla molt encertada. Han aconseguit fer-se un racó imprescindible en el programa aquests darrers dos anys, passant de la segona a la primera hora, i ara els arriba la gran oportunitat. Els veterans de la ràdio ja els coneixiem del Problemes Domèstics. Així doncs, jo, personalment estic molt satisfet per mi, perquè crec que seran uns dignes successors, i content per ells, perquè crec que mereixen ser els dignes successors del gran, magistral i inoblidable Minoria Absoluta.
Marcel Sanromà
Barcelona, 24-VII-2009
Jo els escoltava quan encara anaven darrera el Problemes Domèstics del Manel Fuentes, el 2003 o potser fins i tot el 2002. Encara era un embrió del que ha acabat sent. Niu de grans actors, trampolí per a tots ells. Un programa que ha combinat l'experiència de qui ja gairebé no tenia res més a demostrar amb la il·lusió i el talent de nous valors. Tots sabem qui son. Però no sabem qui acabaran sent.
És evident que una retirada a temps sempre és intel·ligent. El programa va viure el seu període d'esplendor entre 2004 i 2007, a partir de la retirada del president Maragall, i de l'explosió del Polònia, vana anar perdent gas, frescor i agressivitat. La temporada passada, en Quim Morales a la segona hora ja va començar a demostrar que es podien aportar coses noves a l'humor radiofònic català, i aquesta temporada han esclatat definitivament. Recolzat per un equip superb, la segona hora començava a desplaçar clarament en Toni Soler i companyia. És evident. Els anys passen, les noves generacions empenten fort i cal deixar pas. Una retirada a temps. Una retirada molt intel·ligent.
I és que la festa d'avui al Tívoli ha estat una demostració d'intel·ligència, de control i de comunicació magistral. Amb la presència d'antics col·laboradors del programa, han aconseguit reunir tota, o gairebé tota la família que ha conformat el Minoria Absoluta durant els seus nou anys de vida (2000-2009). Trigrarem tots plegats molt a oblidar, o a començar a esborrar de la memòria, la festa viscuda aquest matí. Tant assistents, com protagonistes. Una despedida memorable que conviurà frec a frec amb els moments més estelars del programa. Que també sabem tots quins han estat.
La decisió de col·locar la inestimable parella còmica que formen l'Òscar Andreu i l'Òscar Dalmau sembla molt encertada. Han aconseguit fer-se un racó imprescindible en el programa aquests darrers dos anys, passant de la segona a la primera hora, i ara els arriba la gran oportunitat. Els veterans de la ràdio ja els coneixiem del Problemes Domèstics. Així doncs, jo, personalment estic molt satisfet per mi, perquè crec que seran uns dignes successors, i content per ells, perquè crec que mereixen ser els dignes successors del gran, magistral i inoblidable Minoria Absoluta.
Marcel Sanromà
Barcelona, 24-VII-2009
Entradas
