Tot sovint, als catalans ens agrada fer les coses més difícils del què són. Els senyors de l’Ajuntament programen un festival musical molt més que digne cada any per les festes de la Mercè, ens estalvien púrria comercial, i a més ho munten de manera gratuïta. Fantàstic, sí. Però no podia ser perfecte. Un any més, el concert fort del BAM el van programar a la cruïlla del carrer de Cartagena amb el de Rosselló, allà on hi ha la fàbrica de la cervesera Damm –que patrocina l’esdeveniment-. A Els Amics de les Arts no els vaig veure perquè encara estava treballant. Després, Ok Go van arrossegar-se fent el bufó i tocant poca cosa i avorrida –van quedar molt lluny del grup de rock energètic i alegre que jo recordo haver vist al FIB del 2007- i van tancar la nit Belle and Sebastian, dels qui és pecat dir res de dolent. Però no vull fer crònica musical, això només ho escric perquè quedi palès que hi vaig ser i que no parlo en va.
El cas és que, com deia, ens agrada complicar-nos la vida. Algú em pot explicar el sentit de programar el concert a l’Eixample? Com algú pot tenir la poca vergonya d’embotir milers de persones en un diantre de carrer, que, per molt ample que sigui, obliga els assistents a patir, empentar-se i posar-se nerviosos? Perquè, compte, una cosa és que estigui atapeït, fet inevitable a grans concerts, i una de ben diferent és sentir-se anxova en llauna, amb aquella terrible angoixa de no poder avançar en cap direcció. La raó sembla clara. Els quatre rals que pugui donar l’empresa cervesera justifiquen per als senyors regidors oferir un recinte, si és que se’n pot dir així, de baixíssima qualitat, quan existeixen alternatives molt millors com el parc de la Ciutadella o el parc del Fòrum. De fet, allà ja s’hi munta l’enorme escenari per als concerts electrònics, amb la finalitat de concentrar allà, a l’extensíssima esplanada, tots els penjats, “canis” i diversa gent passada de voltes per tal que no molestin al centre de la ciutat. I no és casual que hi siguin, a més de l’atracció que exerceix la música, ajuda el fet que sigui gratuït. Com ajudava dissabte al carrer de Rosselló, on també abundava gent de dubtosa intel·ligència i manca de saber estar. És normal, hi havia cervesa i l’accés era lliure, dos més dos fan quatre, ho sap tothom.
Així doncs, si algú està interessat en escoltar la gent de bona fe que només volem gaudir de la música sense taquicàrdies, jo ofereixo de manera gratuïta als senyors de l’Ajuntament dues propostes. La primera és que es rumiïn això de canviar la ubicació del concert per, i només eren exemples, una de les dues que citava (mirin, potser la Damm s’avé a patrocinar-ho també allà baix i tot!), i la segona és que es plantegin ubicar el concert en un recinte tancat –a l’aire lliure, però, és clar- i cobrin un preu simbòlic que allunyi indecents i busca-raons. Amb dos euros podria haver-n’hi prou. I, de pas, adonin-se els avantatges, això ajudaria a sufragar la importantíssima despesa en el catxé dels grups.
També podeu llegir l'article a City Lights.
Entradas
