Calor, calor, calor

Heu agafat el metro a Barcelona aquest estiu? Segur que sí. I l’heu agafat a la línia 3? Fem-ho fàcil: heu passat per l’andana de la línia 3 a l’estació de Catalunya? Hi fa una calor de mil dimonis. N’hi ha prou amb ser-hi, quiet, passejat, tranquil i assossegat durant trenta segons, si arriba, per començar a suar com un porc histèric que xiscla davant l’esbudellament imminent. És terrible. Inhumà. El contrast de temperatura en entrar al vagó que esperem és encara més exagerat. El fred envaeix el nostre cos i en qüestió d’un segon passem a sentir-nos lluny del desert del Sàhara per tenir la sensació que ens endinsem al del Gobi. Resulta, però, il·lustratiu el fet que, passats els primers segons, el cos s’acostuma a la nova temperatura i un és capaç de tornar a suar moderadament sense gaire dificultats. I resulta il·lustratiu perquè si, en un entorn on, en entrar, hem patit fred, som capaços després de suar, significa que d’allà d’on veníem no poden donar-hi altre adjectiu que el més cruel dels inferns.

Si és un problema de pressupost el cert és que té difícil solució, ja que canviar l’aire condicionat dels vagons a les estacions mantindria el problema exactament igual, si no pitjor, ja que, vulguis o no, el norma és estar-se més temps en marxa. Tot i això, m’atreveixo a jutjar que si Transports Metropolitans de Barcelona ha disposat de vint milions d’euros aquest 2010 per reforçar la seguretat i els controls a la xarxa de metro de Barcelona, segur que tindrà un parell de milions més, o els que calguin, per oferir una espera assossegada al més d’un milió de viatgers diaris del metro de la capital catalana. No obstant, és possible que amb l’augment, no ho oblidem, arrodonit a l’alça (mira si són bona gent, que ens estalvien la molèstia d’haver de recollir xavalla al canvi), de la T-10 per culpa de l’augment de l’IVA, no hagin recaptat diners suficients per posar en marxa un sistema de ventilació decent per a la línia 3. Imagino cares tristes, consternació, a les oficines de la direcció de TMB, on, dit sigui de pas, em jugo la meva cama esquerra que no han de suportar una temperatura que, de ben segur, supera els quaranta graus (si més no, com diuen els meteoròlegs darrerament, de temperatura de sensació).

Després l’Ajuntament de Barcelona emetrà fulls volants en què demanarà, suggerirà i instarà la població a protegir-se de la calor. En repartirà d’altres amb els que voldrà fomentar l’ús del transport públic. Jo vull que el senyor Hereu i la junta directiva de TMB emetin uns pamflets on m’expliquin com se suposa que he de resguardar-me d’un constipat que tard o d’hora m’assotarà sense prescindir dels beneficis del transport públic. Facin alguna cosa ja, per amor de Déu, o per amor del bitllet, com prefereixin, però moguin-se per evitar els cops de calor que estan per venir en alguna andana al toc del migdia.

També podeu llegir l'article a City Lights.