Ariel lava más blanco

Durant els darrers anys s’ha produït un augment espectacular de l’independentisme representat per Esquerra’publicana de Catalunya i tothom amb dos dits de front s’haurà adonat que no ha estat precisament pel carisma i el savoir faire d’en Carod, tampoc gràcies als enginys i esforços de Joan Puigcercòs a Madrid (que no discuteixo que els ha fet amb una dignitat admirable tenint en compte de quina safata menja). Exacte. Precisament a Madrid trobem la clau de l’espectacular augment dels radicals separatistes (tècnicament ho són) d’ERC. L’agressiva política centralista duta a terme pel govern del PP, liderat pel també carismàtic Don José Maria Aznar (àlies führersito del bigotito), ha donat l’empenta que ERC buscava des dels temps de Companys i Macià, quan els republicans habitaven la Generalitat.

I talment com a la Formula 1, on el pilot no és més que una figura a expenses de la màquina; Esquerra Republicana ha accelerat sense mirar qui era als comandaments. I, seguint amb el paral·lelisme, com a les carreres, ha funcionat perquè la tirada del radicalisme malaltís d’Aznar, Zaplana i Acebes era gegantesca (d’uns 370km/h aproximadament).

Així doncs ERC s’ha trobat al poder sense cap mena d’experiència en més de 70 anys. Però com que la maquinària independentista ha tingut molt de temps per muntar bé els seus engranatges, tan bon punt començaren a guanyar vots, les bases van començar a moure’s com arenes movedisses: engolint a tots aquells prou ingenus com per asseure’s al seu costat i escoltar la seva verborrea delirant que advoca per qualificar de feixista hom que no comparteixi el seu punt de vista polític i social. I no han estat pas pocs els qui ho han fet, és clar que a certes edats és molt més senzill posar en marxa la rentadora sense que s’encalli i vessi el sabó. Tot i això la roba quedarà igualment arrugada i descolorida per sempre i serà inevitable no haver de llençar-la.

Caldrà molt de temps i esforç per tal de remeiar tal desgavell de destenyits i ressuscitar el doctor Franquenstein per recolocar la matèria gris (ja més aviat color merenga) a lloc.

Barcelona, 10 de juny de 2005

Revisat: Barcelona, 9 de novembre de 2005