L'alcalde fa figa

Fa cosa de deu dies vaig anar a una verduleria a comprar pomes. En vaig agafar mitja dotzena de peces i em vaig dirigir a la caixa per pagar. Llavors, el depenent, que parlava en un to un xic alt, em va suggerir que agafés unes figues que, deia, li acabaven d’arribar. Vaig dir que no em semblava massa bona idea perquè ara no n’és temporada. Va insistir i insistir; que sí, que venien de noseón i que allà ara sí n’és temporada i que tal pasqual. Vaig pensar que, ben mirat, les figues m’agraden, i que, tot i que seguia sent reticent a comprar-ne, podia provar. Per provar, total, no hi perdia gran cosa, em vaig dir.

Llavors va resultar que no portaven l’enganxina que representa la marca i la procedència, i ho vaig trobar estrany. Vaig preguntar al dependent, i em va contestar que no patís, que allò no era problema, que les figues estaven molt bones igualment. Tot plegat ho vaig trobar estrany, però no sé exactament per què, em vaig deixar convèncer. Al cap i a la fi, insisteixo, les figues m’agraden. Quan vaig arribar a casa, les vaig desar a la nevera, i després de sopar en vaig agafar una. Vaig fer-la rodar entre els dits de la mà, preguntant-me, pensatiu, per què no durien l’enganxina. Què estrany, seguia pensant. Però vaig decidir-me a menjar-me-la. Al primer bocí que em vaig dur a la boca ja em vaig adonar que allò no era el què m’havien de vendre. Que jo tenia raó i que m’havien pres el pèl. Que allò estava fora de temporada i punt. Ara les figues són dolentes, coi, no poden sortir bé. Em vaig sentir una mica burro, i com que no sóc pas dels conformistes, vaig decidir anar a protestar el dia següent.

Així doncs, en tornar de la feina l’endemà, vaig passar per la botiga, que està per allà al centre (per si us interessa, es diu Josefina Heredia Frutas y Verduras, no se us acudeixi pas anar-hi a comprar) i vaig protestar enèrgicament per la qualitat d’aquelles figues dels nassos. El depenent va demanar-me disculpes, va reconèixer que s’havia equivocat, que aquelles figues no eren de fiar, i que s’hauria d’haver esperat uns mesos a portar-ne. Li vaig dir que no em servia, i que volia parlar amb l’encarregat. Em va dir que ell era l’encarregat, i li vaig preguntar que què havíem de fer. Em va dir que no patís, que ja havia protestat al proveïdor, i que havia decidit substituir-lo per un d’altre. Li vaig dir que no em servia, que la responsabilitat última de demanar aquella remesa de figues era seva, i que era ell qui havia de rendir comptes davant el client! Va posar-me unes quantes excuses més, em va repetir que ho sentia molt, i que era conscient que s’hi jugava molt, en aquelles figues. Perquè, explicava, ja havien vingut força clients més a protestar, i que si tenia problemes potser no podria pagar el lloguer quan li vencés el contracte. Vaig dir-li que ho sentia molt, però que allò no era el meu problema. Que el mínim que podia exigir a una verduleria és que tingués les verdures i les fruites bones, de temporada, i que procurés que tot estès controlat, fos correcte, i que no faltés ni una sola etiqueta. I el proveïdor tant se me’n fotia. Vaig deixar la bossa amb la resta de figues sobre el taulell, vaig remugar que quan fos temporada de figues de debò ja n’aniria a comprar a una altra banda, vaig girar cua i vaig marxar enfadat.

Ja ho sabeu, si per casualitat anéssiu a Josefina Heredia Frutas y Verduras, no demanéssiu pas figues fora de temporada. L’únic que em rebenta més, si és que això és possible, és que si a aquests els tanquen la paradeta, ves a saber quina enganyifa em voldrà colar el proper que vingui.

També podeu llegir aquest article a CityLights