Obama, present i futur

Crònica

Barack Obama (AP Photo/Mary Ann Chastain)

Quan hem superat la meitat de legislatura als Estats Units, i ja fa uns mesos que el president Obama va veure com les conegudes com a eleccions de meitat de mandat li van arrabassar la càmera de representants, toca fer repàs dels reptes que ha d’afrontar el president demòcrata si vol repetir en el càrrec en el tram 2012-2016. En un acte organitzar dijous passat per l’Institut d’Estudis Nord-Americans, els periodistes de La Vanguardia Lluís Foix (@llfoix) i Xavier Batalla van repassar la situació de la política interior, o domèstica, de la potència nord-americana, i la situació de la política exterior, respectivament.

Foix es va centrar en relatar les dificultats que el desequilibri entre el control de la càmera de representants i el Senat origina a Obama, especialment pel que respecta a la dificultat de recuperar un país essencialment liberal de la crisi del capitalisme. La visió que demòcrates i republicans tenen sobre la solució al greu problema que ha generat amb l’atur va centrar un dels punts principals del discurs de Foix, que explicava que si bé els demòcrates prioritzen generar llocs de treball per potenciar l’economia, els republicans confien a que dinamitzant l’economia ja s’aconseguirà rebaixar l’atur.

La confiança dels propis nord-americans en la seva política domèstica, però, és només una part dels reptes d’Obama. L’altra cara de la moneda, l’exterior, l’enfocava Xavier Batalla, que va parlar de les dues línies que han seguit els presidents nord-americans des de Franklin D. Roosevelt fins a George W. Bush, el realisme i l’idealisme. Segons Batalla, l’equilibri entre aquestes dues faccions és la clau de l’èxit en política exterior, i apuntava que quan un president ha apostat només per una de les dues línies, ha fracassat. Buscant al passat recent, Batalla citava el cas de Bush fill amb l’Irak, que va apostar pel realisme sense matisos. Obama, en canvi, explicava que és exemple dels que busquen l’equilibri, i, per exemple, exposava la seva actuació amb la Xina, rebaixant el capítol dels drets humans, com una acció realista però, en canvi, Batalla pensa que el fet que Obama es posicionés clarament al costat dels manifestants de la Plaça Tahrir a Egipte i pressionés Mubarak demostra que tampoc oblida la necessitat de ser idealista i fer servir la força que encara conserven els Estats Units per tractar de construir un món una mica millor.