M'hi pot fer unes ratlles, sisplau?

En els darrers dies, l’actualitat blaugrana està molt revolucionada. Per la trepitjada de Pepe a Messi, i també per l’aparició, al diari Sport, d’una il·lustració que representa el disseny de les futures samarretes del club per a la temporada 2012/13. La reacció a la xarxa dels aficionats culers ha estat menys repartida que de costum, i és que els canvis que introduiria aquest disseny, en cas de ser cert (el club no ho confirma, però tampoc ho desmenteix), són més que notoris, i dignes d’un debat de fons.

La futura samarreta culer

La desaparició de les tradicionals i incorruptes franges verticals blaves i granes en favor d’un degradat és, sens dubte, una innovació radical en el disseny, i una evidència de la problemàtica del mercat de la venda de samarretes. L’obligació autoinfligida de renovar l’equipament temporada rere temporada ha dut a una situació en què ja no n’hi ha prou amb variar quatre coses, i la percepció que es té d’aquests canvis és ja de retocs menors pels quals no paga la pena gastar-se 70 euros cada agost. La necessitat de continuar captant l’atenció ha dut a revolucionar el mercat de les segones samarretes, i, a la vegada, a la saturació dels dissenys titulars.

Voler escapar d’aquest parany que les marques s’han parat a elles mateixes duu ineludiblement, abans o després, a canvis radicals pels quals ni l’afició està preparada ni la tradició del club mereix en cap moment. A més a més, la innovació gràfica a les samarretes duu també a potents qüestionaments estètics, que cada any tindrem més presents. Si bé no són nous; cal recordar la desgràcia estètica que van representar els anys noranta pel món de les samarretes de futbol en general, però també l’aberració de samarreta “ketchup”, o d’”estampat de vaca” que l’Athletic de Bilbao va presentar per jugar la Copa de la UEFA l’any 2003.

Equipament del Gamper 2009 // Arxiu

I la va presentar i retirar automàticament, perquè era una agressió a un disseny conservador durant cent anys. La samarreta, com el futbol, no ha de ser mai religió, però sí és cert que renunciar a la tradició de la samarreta no paga la pena quan el què t’ofereixen davant dels nassos és un autèntic insult al bon gust. Els aficionats de l’Sporting tampoc van rebre bé el canvi radical de disseny de la seva nova marca, Kappa, la temporada passada, i s’hi van rebel·lar. Kappa els va fer cas, i va instaurar una nova samarreta més ajustada a la tradició.

De la mateixa manera, els aficionats del Barça tenen el dret, i fins i tot el deure, de no cedir davant els deliris mercantils d’una junta excessivament capficada en l’expansió empresarial. Una expansió per la qual massa sovint fa sacrificis la tradició del club, i de la mateixa manera que els va tocar el rebre a les antiquíssimes seccions no professionals del club el passat juny, ara li tocarà el rebre a la samarreta. Perquè una cosa és dur una samarreta horrible en un partit del Joan Gamper, i qui dia passa any empeny, i una altra de ben diferent és exposar a ulls del món una samarreta que sembla fruit d’una última nit d’insomni sense idees davant del deadlined’entrega.