Tres candidats per a un sol gran reconeixement

David Castelreanas, Albert Morillas i Marcel Sanromà

Leo Messi

Defensar la candidatura de Leo Messi a la Pilota d’Or és una tasca extremadament senzilla. L’argentí ja fa dos o tres anys que és considerat a ulls de tothom com el millor jugador del món, i a més té el privilegi de jugar en un dels millors equips de la història. Si l’any passat hi havia dubtes en qui seria el guanyador, en aquest tothom té clar qui és el favorit: Messi.

Messi és el gran favorit // fcbarcelona.cat

La seva influència en el Barça de Guardiola ha estat decisiva, convertint-se en l’home insígnia d’un conjunt de somni. Ell és l’encarregat d’aportar desequilibri a la línia atacant, obrint la llauna en nombrosos partits o bé sentenciant tot tipus d’aspiracions rivals. Però és que a més de ser un dels atacants més perillosos del planeta, la pulga participa en el joc combinatori del seu equip com qualsevol migcampista. Quan el Barça té la pilota, no dubta en baixar a demanar-la i ajudar a la construcció, de la mateixa manera que quan la tenen els rivals corre com ningú a pressionar. És el jugador total.

Però si no hi hagués prou amb la seva superioritat manifestada en cada partit, les seves dades objectives també són incontestables. Pocs jugadors resisteixen la comparació amb Messi si ens fixem en els números. Una última temporada de somni, amb Lliga i Champions conquerides i 53 gols en són una bona mostra. A més, Messi va aparèixer sempre, participant directament en 77 gols del seu equip, doncs va repartir fins a 24 assistències.

I malgrat la temporada que va acabar al juny tingui la major part del pes en el premi, la continuació de l’any de Messi ha estat si és possible més espectacular encara. Leo ha conquerit tots els títols de l’actual temporada, essent decisiu en totes les finals. Va marcar tres gols al Madrid en els dos partits de la Supercopa d’Espanya, va inaugurar el marcador a la final de la Supercopa d’Europa de Mònaco, i va ser el millor de la final del Mundial de Clubs al Japó. I va camí de tornar a batre tots els registres en aquest inici d’any. I és que molts ja es pregunten quantes Pilotes d’Or serà capaç d’aixecar el millor jugador que han vist mai.

-David Castelreanas.

Cristiano Ronaldo

Ningú dubta que la temporada de Cristiano Ronaldo va ser espectacular. En massa ocasions es vol mesclar la seva part personal amb la futbolística, com si el caràcter pogués tenir alguna rellevància en la forma de jugar. Per sort, en la Pilota d’Or es valora al futbolista, així que millor centrem-nos en els seus mèrits.

L'any de Cristiano Ronaldo és espectacular // Arxiu

Probablement, la seva possible elecció estarà molt marcada pels números. L’any passat va trencar el rècord de Zarra i Hugo Sánchez en lliga amb 40 o 41 gols (depenent de si es considera gol seu la falta que va picar a Pepe avant la Reial Societat), una xifra brutal que indica una mitjana de més d’un gol per matx. A més, també va tenir temps per fer-ne 7 a la Copa i 6 a la Champions, en total 53. I un d’ells va ser realment important, el de la Final de la Copa que va donar el trofeu al Madrid davant el Barça.

A més, la seva influència en el tarannà madridista va ser extraordinària, com queda demostrat amb les seves 15 assistències als seus companys. És a dir, al contrari del que es creu, va jugar i va fer jugar al seu equip. De fet, moltes de les parcel·les ofensives dels blancs van ser afectades decisivament pel portuguès: faltes directes, el joc aeri, els contraatacs, les centrades, el desbordament… dir que sense Cristiano el Madrid juga millor és, com queda demostrat, una fal·làcia creada per desprestigiar-lo.

Probablement no acabarà emportant-se el premi pel valor afegit que aporten els títols a Messi i Xavi, però la seva històrica temporada no se li pot negar ningú a Ronaldo. I el que és millor: aquesta va camí de ser encara més brutal. Si els èxits en grup l’acompanyen, no seria d’estranyar que l’any que ve fos el favorit. Però ara per ara, només una divisió de vots entre els dos membres culers del trio podria donar-li la victòria.

-Albert Morillas.

Xavi Hernández

L’any passat era no el gran favorit, però sí el segon, mentre que aquest any és el gran outsider. Lluny del carisme sobre la gespa de Messi i de la personalitat fora del rectangle de joc de Ronaldo, el de Terrassa és una espècie en seriós risc d’extinció, com els extrems. Per la seva personalitat i visió de joc, Xavi representa l’essència del joc del Barça, la sublimació del 4, i ha aconseguit superar l’obstacle on molts s’han estimbat i continuaran fent-ho: La crítica ferotge de part de l’afició blaugrana.

Xavi Hernández és l'outsider // fcbarcelona.cat

El reconeixement li ha arribat tard, però és quan el seu joc es manté a un nivell excels temporada rere temporada. I precisament perquè el seu joc s’ha mantingut i no pujat aquest 2011, les seves opcions són reduïdes respecte un 2010 on les seves opcions residien en el triomf al Mundial. Però tot i que la regularitat mai ha estat un dels plusos més valorats per aquelles ments extravagants que voten el guanyador del trofeu, Xavi ha exemplificat com pocs la superació sobre el terreny de joc i la perfecció d’aquell element que fa gran per existència i petit per elusió un esport, un equip, un partit… La creativitat i el talent. I precisament per això, ser on és en temporada sense Mundial o Eurocopa representa ja un gran èxit.

Molts basen la seva motivació en el Mundial, o en l’Eurocopa o la Copa Amèrica; ho hem vist amb Rivaldo, amb Ronaldinho i tants d’altres, mentre que Xavi ha aconseguit allò que molts no: Guanyar aquests dos grans tornejos i continuar jugant al màxim nivell, i continuar assaltant els rànquings de millors jugadors del món (com el de millor migcampista, que ja s’ha endut aquesta temporada).

La injustícia de no atorgar una Pilota d’Or a Raúl seria efímera i mísera, al costat de la injustícia de no retribuir el mèrit de l’estratosfèrica carrera sostinguda de Xavi amb el màxim guardó individual del futbol modern. La selecció argentina ha demostrat que Messi no és Messi sense Xavi, i quan el millor jugador del món necessita amb tota la urgència i exasperació de la companyia de luxe del vallesà per ser qui és, aquest acompanyant mereix tot el reconeixement de la història.

-Marcel Sanromà.