Que els troncs no ens tapin les reformes

He vist més crítiques aquests dies als partits nefastos que s’estan jugant al Mundial de futbol de Sud-Àfrica que no pas a les reformes del mercat laboral que aprova el govern de Zapatero. A Facebook hi ha grups, pàgines, comentaris, exaltacions, queixes, valoracions… del Mundial… sobre si tal o tal jugador van estar bé o malament, sobre si hi ha pocs gols, si les defenses prosperen més que no pas els atacs, etcètera. Que és un torneig de troncs. En canvi, no he llegit ni un sol comentari sobre les reformes que ens poden afectar de ben a prop a tots un dia o altre. A tot estirar, el què comenta la gent, i no pas a Facebook, és clar, és que la vaga general és una vergonya.

És cert que els sindicats han anat del bracet dels dirigents espanyols durant els darrers anys, però criticar-los per fer-ho és excessiu i una manca d’observació. Després de vuit anys de govern de dretes, molta gent va rebre amb gran alegria l’arribada del PSOE a la Moncloa, i els sindicats no en van ser una excepció. Però passats sis anys, el Partit Socialista no és el Partit Socialista, o més ben dit, potser el Partit Socialista és el Partit Socialista, però no és un partit socialista, d’esquerres. Zapatero i els seus ministres, vicepresidents i sèquit han canviat la identitat del partit. L’han convertit en un partit que -ho han declarat alguns membres com el ministre del ram més afectat, Celestino Corbacho, o la sempre desafortunada Leire Pajín- se sent còmode amb reformes laborals que castren els drets dels treballadors.

Per tant, els sindicats tenen dret a passar pàgina i rebel·lar-se contra les mateixes decisions que trobarien intolerables si fos el cas que provinguessin d’un govern obertament de dretes. No és contra el partit amb qui s’han abraçat, que convoquen la vaga general. És contra les mesures d’un partit de dretes, que els sindicats proposen manifestar-se la gent el proper 26 de setembre. Qui no sigui capaç d’entendre que el gir descomunal cap a la dreta del Partit Socialista Obrer Espanyol obliga a valorar les seves últimes actuacions de forma completament separada al passat, i deslligant-ne les actuacions i opinions colaterals de sindicats, associacions, militants i simpatitzants, comet un greu error. El Partit Popular va voler impulsar reformes laborals similars i va haver de patir una vaga general. El PSOE no les vol impulsar, les aprovarà, i, per tant, la vaga general s’ha de fer. S’ha de mantenir. I s’ha de recolzar obertament. Per descomptat, caldrà evitar les accions violentes de piquets i manifestants, això sí.

També podeu llegir l'article a City Lights.