Costumisme 2.0

Ja fa temps que està de moda parlar de periodisme ciutadà i debatre els seus pros i contres. Resumint-ho molt: l’avantatge és que el ciutadà sempre serà allà on no és el periodista. El problema és que la manca de formació evidencia una probable fluixa qualitat del producte. Sigui com sigui, només el devenir dels propers anys pel que fa a tecnologia i periodisme començarà a esclarir cap a quin bàndol la gent aconseguirà decantar la balança.

Però un punt que no s’ha analitzat prou fins ara és quin paper juga el periodisme ciutadà en els relats costumistes. No es pot negar que el periodisme és, ha estat i ha de seguir sent, en bona part, i ha de mantenir l’ADN de la narració costumista. Larra va escriure fa gairebé dos-cents anys alguns dels millors retrats de la societat de l’època i avui dia grans articulistes copien les seves inquietuds, motivacions i estructures per explicar com és la nostra societat avui dia. Però el punt de vista dels grans narradors dels diaris actuals s’escapa de l’essència del recórrer el carrer, els barris baixos, de fa cent, o dos-cents anys. És fantàstic llegir textos de Quim Monzó, però quan publica un article explicant curiositats i rondalles urbanes de Nova York, o quan tants i tants d’altres teoritzen, més que no pas descriuen, la societat del 2010… hom no pot evitar trobar-hi a faltar el punt de vista rabiosament valent i indefectiblement proper d’aquelles narracions d’antany.

Captura de pantalla d'Ascodevida

Aquesta proximitat que podem trobar a faltar l’aporten avui dia usuaris d’arreu del món a internet. És en webs com failbooking.com, ascodevida.com, teniaquedecirlo.com o vistoenfacebook.com on, destriant el gra de la palla, trobem els grans retrats dels detalls de la societat occidental que enfila la segona dècada de segle. Retrats sovint descoratjadors i salvatgement gràfics, però que, al cap i a la fi, duen a primera plana el mínim detall que representa de manera tristament paradigmàtica els problemes del món d’avui dia i les curiositats que teixeixen el dia a dia de l’urbanita que pul·lula més que viu als carrers de les ciutats i pobles d’Europa, d’Espanya, de Catalunya… el periodista ciutadà que, tot i ser potser un ciutadà negligent en tots els aspectes de la seva vida, construeix un relat que d’altres han deixat de considerar important però que els grans debats del futur del periodisme no poden arraconar.

També podeu llegir l'article a City Lights.