Pulmons negres, butxaques plenes (I)

La porta de la Facultat de Comunicació Blanquerna és un niu d’històries. Un lloc on es forgen amors, es constaten desamors, es fan plans pel cap de setmana, es concreten calendaris de treball… de tot. Però si destaca per alguna cosa és pel fum. Des que l’accés lateral per la Plaça Joan Coromines està més restringit, els fumadors s’han traslladat inevitablement a l’accés principal. Petit. És una concentració doblement molesta, perquè es col·lapsa i perquè et transporta l’aire i la ferum de bar a quarts de quinze al bell mig del carrer a qualsevol hora. La pudor del tabac s’estén a tot el distribuïdor de la facultat, gairebé fins la cafeteria.

Però no vull seguir donant la brasa amb el què passi a Blanquerna, perquè a la majoria dels mortals us importa un pèsol. Del que es tracta és de denunciar el perjudici que suposa per algú que no fuma i que no vol respirar el fum del tabac el veure’s obligat a suportar-ho, si vol fer coses tant senzilles i inevitables com sortir de la seva universitat.

Però aquest no és un article que vulgui defensar la prohibició del tabac. Seria la solució ideal, però cal tocar de peus a terra i entendre que això, avui dia, és tan inviable com erradicar la prostitució a cop de decret, per molt que alguns s’hi entestin. La opció alternativa és molt més senzilla, i en absolut nova, cal dir-ho. Apujar el preu del producte. És una qüestió simple. Imagino que algú trobarà recriminable aquesta alternativa, però si no pots evitar el perjudici per als fumadors passius, si més no, que l’administració recapti més diners per pagar el tractament públic contra el càncer de pulmó. Recapitulem. Si ara el paquet de Lucky Strike val tres euros amb cinquanta, que en valgui vuit. La xifra s’equipararia, així (amb permís de les oscil·lacions del canvi de moneda), als 11 dòlars que costa ara un paquet a Nova York, després que s’apugés l’impost el juny passat. Posem-ho en xifres. Aquell que fuma deu cigarretes al dia, passaria de gastar-se 52,50 euros al mes (a 3,5 euros el paquet) a dedicar-ne fins a 120 mensuals al vici. I no parlem dels fumadors empedreïts… multipliqueu per dos o per tres aquestes xifres! Per a més d’una i de dues persones seria una despesa inassumible i podria decidir excloure el tabac de la llista de productes que queden exclosos de l’acte d’ajustar el cinturó en temps de crisi; i qui pogués mantenir el vici faria un gran favor a l’administració. Perquè, al loro, multipliquin la xifra, multipliquin i veuran. Tot aquest IVA… riguin-se vostès dels bons de la Generalitat!

També podeu llegir l'article a City Lights.