Estelades i paraigües contra el Suprem

Crònica des de la Plaça Sant Jaume de Barcelona

Després de suportar el pes de la sentència del Tribunal Constitucional que retallava l’Estatut, la resolució d’ahir del Tribunal Suprem va encendre els ànims a les xarxes socials. Especialment a Twitter. Gairebé immediatament, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Barcelona es va posar en marxa i va convocar una concentració a la Plaça Sant Jaume per protestar contra el que consideren un atac al sistema d’educació lingüística de Catalunya. Poc més de quatre hores després, quan faltaven cinc minuts per les vuit, 150 persones ja resistien sota la pluja. Els paraigües compartien espai i protagonisme amb un mosaic voleiant d’estelades i de banderes dels organitzadors i una gran pancarta allargada que proposava “tirar pel dret” i reclamava la independència. El cromatisme groc s’estenia amb el color dels taxis que anaven arribant, i que, a poc a poc, nodrien l’acte amb la presència d’alguns periodistes.

Pocs minuts després de les vuit, els càntics es van iniciar. Les obvietats que tothom podia esperar van servir per trencar el gel. Tot procurant que l’aigua de la pluja no els xopés abrics, ulleres i peus, els manifestants concentrats davant un Palau de la Generalitat il·luminat per rengleres de llums de nadal, ja superaven els 200. Van començar a cridar “contra la sentència, independència!”. I van prosseguir cantant “ni França, ni Espanya, Països catalans!”. Entre el repertori i la pluja, l’assistència es va completar, i va arribar a rondar les 400 persones. En una gran majoria, joves. Van prosseguir els càntics, liderats pel gastat i resabut “inde, inde, inde-pen-den-ci-à” i per sentències com “immersió [lingüística], per la integració!”, o “jo no acato, aquesta sentència!”.

Entre la relativa intimitat que proporciona ser poc menys de mig miler de persones, es respirava la sensació que aquella concentració volia ser important. Que era la versió reduïda de la manifestació que el 13 de març de 2004 va reunir milers de persones davant la seu del PP a Madrid per protestar contra la resposta del govern d’Aznar als atacs terroristes de dos dies enrere. Aquella es va convocar per missatge de mòbil, i la d’ahir es va convocar per Twitter, en una nova mostra de voràgine tecnològica. La portaveu de la CUP de Barcelona, Laia Alsina, ho deia així: “és una concentració 2.0”. En això, per tant, treia importància a l’origen de l’acte, i recordava que s’hi havien sumat diverses associacions de manera activa i immediata. Alsina afegia que “esperem poder recuperar l’esperit de la manifestació del 10 de juliol, però ara era important reaccionar ràpid, tot i que no haguem pogut reunir molta gent”. La portaveu de la CUP de Barcelona va reclamar a Artur Mas que “es planti i doni un cop de puny sobre la taula”, i va anunciar noves mobilitzacions. D’entrada, va instar a concórrer avui a les vuit del vespre davant de les seus de districte de Barcelona i davant dels ajuntaments d’arreu dels anomenats Països Catalans per continuar la protesta.

El vespre va defugir la èpica, i a mesura que es va anar escalfant la protesta, la pluja va decidir remetre fins desaparèixer. Els paraigües es van anar plegant. Però no pas els ànims, que es van mantenir calents mentre alguns fotògrafs i periodistes gravaven el so ambient i capturaven imatges. L’efecte del focus d’una càmera sobre una estelada entre la negror d’un vespre tacat per l’aroma que diposita la pluja sobre el sòl i la gent, feia pensar que era un moment especial. Un moment de ràbia i impotència, però també d’esperança i d’empenta.

Alienes a l’escena, dues turistes asiàtiques admiraven i fotografiaven del dret i del revés el pessebre que hi ha situat a la plaça. També dues nenes sud-americanes somreien felices davant l’escena de la nativitat tot posant per a una fotografia. Al fons del seu petit món es reproduïa l’estampa desenfocada d’un altre petit món: el cant a cappella dels Segadors començava a ressonar per la plaça per posar punt i final a la reivindicació.

També podeu llegir la crònica a City Lights.