Jubilar-se als 67, i per què no?

Les mesures impopulars sempre provoquen incendis, més en temps de crisi. Ha estat anunciar que a partir de 2013, es preveu ajornar les jubilacions fins als 67 anys i començar a funcionar la maquinària de l'enrabiada. La protesta es basa en que jubilar-se dos anys més tard és un atac als drets dels treballadors, i en que el govern espanyol, enlloc de crear nous llocs de treball, el que fa és taponar l'ingrés de nous treballadors pel fet que alguns treballaran més temps.

Sense negar la validesa d'aquests arguments, crec que són pobres per criticar la mesura. El fet objectiu és que a Espanya ara hi vivim més gent, i ho fem durant més anys. Això significa que, a poc a poc, o no tant a poc a poc, anem augmentant la pressió sobre el sistema de pensions. Si a més tenim en compte que la tendència és que aquesta progressió es mantingui en les properes dècades, és fàcil entendre que cal fer algun reajustament perquè la pressió sobre l'economia no sigui massa gran.

I la més senzilla és aquesta. Segurament no és només la més senzilla, sinó que, i és el més important, és la més efectiva. Els qui la critiquen han d'entendre que no és un atac a l'estat del benetar, un atac seria reduir les pensions, fet que seria intolerable, i encara molt més impopular.

El rebuig que està generant la mesura no resideix només en aquests dos anys d'ajornament, és clar que la situació econòmica actual alimenta el foc. Però crec que hi ha dos elements que expliquen que l'anunci es faci en un moment tant complicat per a l'Estat. El primer és que aquest pla preveu que la mesura comenci a aplicar-se en una situació econòmicament molt millor, i és evident que no podem esperar a sortir de la crisi per anunciar-ho. És a dir, a qui se li acudiria anunciar "l'any que vé ens jubilarem als 67". Sí, vostè que comptava amb jubilar-se d'aquí cinc mesos, ho farà d'aquí dos anys i cinc mesos. És, per tant, perfectament lògic que es faci amb uns anys d'antel·lació. I si es fa en un moment de crisi, i no s'ajorna la pràctica de la mesura fins al, per dir alguna cosa, 2017, serà perquè l'economia espanyola així ho requereix. No confio massa en el govern actual del PSOE, però tampoc crec que prenguin una mesura tant extremadament impopular sense una raó sòlida. Encara que no l'expliquin clarament.

A més a més, cal tenir en compte que ens queden encara dos anys de legislatura, per tant, el govern ha escollit anunciar-ho a dos anys vista de les eleccions en una situació difícil, a fer-ho a un any vista de les eleccions en una situació hipotèticament millor. Perquè a un any dels comicis, tota mesura impopular perjudica la imatge d'un govern molt més que no a dos anys. Perquè, com tothom sap, la precampanya comença a dotze mesos i no pas a dues setmanes de la jornada electoral.

Per tant, en la disjuntiva que es planteja, jubilar-se als 67 enlloc dels 65 no suposa cap drama per a ningú, no exagerem. I si, d'aquesta forma, amb un petit sacrifici individual, podem alleugerir la càrrega sobre l'economia i ajudar a no acorralar el benestar col·lectiu, la mesura ha de ser rebuda amb els braços oberts.