Va, home, va!

Anava a fer una dissertació sobre les capacitats mentals de segons quina gent que prové de segons on, però després he pensat que era inapropiat, fruit de la mala llet, i, a més, gens fonamentat, perquè hi ha de tot a tot arreu. Així que deixem-ho estar.
I anem al que anava. El cas és que fa una estona m'ha sonat el mòbil i trucaven des d'un número privat. Amb aquestes coses un ja s'ho olora ràpidament. No us explicaré res de nou, ho sé, tots tenim ja els ous pelats amb el tema de la telefonia mòbil. Però, què coi, ara que allà a la Fira de Barcelona hi celebren el Mobile World Congress, vé a tomb dir-ho, encara que sigui el pa de cada dia.

En fi, doncs torno al què anava dient. Despenjo i em saluda (no diu el meu nom, per fortuna de la meva mala llet, que hauria saltat disparada davant el tràfic de dades que segurament hi hauria darrere) un senyor -no direm ni "paio", ni encara menys "tio", perquè s'ha de guardar un xic de formalitat- amb accent sudamericà i que sonava com si truqués des del mismissím cor de l'infern. Collons, permeteu-me una grolleria... si t'han de donar pel sac, que, com a mínim, ho facin amb preservatiu. Vaja, que cuidin el so, òstia.
Total, que em diu que truca de Vodafone i pregunta si parla amb el titular del telèfon. Li contesto que sí, però que no m'interessa res del que tingui per dir-me. Crec que aquí havia de respondre que d'acord, que lamenta haver-me molestat i que bona tarda. Però no, que la instrucció és metòdica, el cervell, tou, i d'aquí no passa. "Mire, tenemos para usted un servicio de portab...". I aquí s'ha acabat l'assumpte.

Perquè, mireu, servidor, a mesura que van passant els anys (i en compto pocs, encara), cada cop té menys ganes d'aguantar merdes i de que li prenguin el pèl. Tonteries, estimats amics, les justes i necessàries. Que no está el horno para bollos.