Anuncis de merda (I)

Anuncis que no s'entenen. Que són una merda. O ambdues. O qualsevol cosa que vulgui destacar sobre publicitat. Avui comencem la sèrie amb la parida que s'han tret de la mànega des del govern de Castilla y León per promocionar un dels seus productes estrella(?), a saber: les patates. Han firmat un acord de distribució amb diverses cadenes d'hipermercats i apa, qui no corre vola.

Escoltem l'anunci de ràdio (extret de l'emissió a RAC1):


Efectivament, de seguida un adjectiu se'ns passa pel cap: merda. O encara diria més: puta merda. Sense discusió. He vist la campanya televisiva i encara té un passi. És una merda, però gràficament és competent, i les veus queden prou recolzades amb aquesta competència gràfica i es justifica. La caspa escandalosa queda disfressada d'originalitat i qui dia passa, any empeny.

Podeu veure aquí la versió televisiva de la campanya:


Però ja n'hi ha prou. Una cosa ha de quedar prou clara. No és ja que un anunci de televisió ha de tenir unes característiques molt concretes per passar-se tal qual per la ràdio, que no és el cas, és que una campanya, encara que la redissenyis o la tunegis, no té per què ser apta per a ràdio per les bones. I és el cas que ens ocupa.

I és que si bé l'anunci de televisió crida l'atenció perquè gràficament és competent, la versió radiofònica no es pot entendre de cap manera si no s'ha vist la versió televisiva. I no pot ser que una branca de la campanya depengui de l'altra branca. A aquestes altures, qualsevol agència de publicitat i empresari -ja no diguem un govern autonòmic- ho hauria de tenir clar.

I tot i haver vist la versió televisiva, la versió de ràdio segueix sent absurda i patètica. L'imperatiu i tirania de la veu desarma i deixa a la vista la caspa de la campanya. La seva absurdesa, patetisme i vulgaritat. I és absurda i patètica perquè el text no justifica de cap manera l'anunci. És impossible conèixer el reason why de la campanya. Quin és l'element clau que ens ha de convèncer que les patates de Castilla y León son bones, son les millors i les hem de comprar? Jo no he estat capaç de detectar-ho.
I, insisiteixo, si bé la campanya televisiva pot quallar en una Espanya casposament fàcil de divertir, la campanya radiofònica és tota vulgaritat, patetisme i brutícia. Patates de Castilla, no, gràcies.