Spain is different. L'altre dia em rondava pel cap un matís cultural força peculiar, i també irrellevant, és clar. Els anglesos contrauen "second" i diuen "sec", per exemple per dir please, wait a sec. Els catalans, en canvi, a l'hora de ser informals allarguem "segon" i diem, també per exemple, esperi un segonet (bé, tots no, només els que tenen mal gust). Ho allarguem enlloc de retallar-ho. És curiós, no? Som com som.
I canviant de tema, cèlebre és la frase que assegura que una imatge val més que mil paraules. Sovint s'oblida que segons quines imatges no valen res, i que mil paraules poden ser força més útils. En el cas del futbol, no pas tant de l'esport en general, sovint la verbositat que es deriva d'un partit, sobretot d'un partit com un Barça - Madrid, és tant absurda, carregant i innecessària, que tot el que va succeir ahir es resumeix molt millor en una sola imatge.
Entradas
2 comentarios:
Bé bé, hi puc estar d'acord. Però és inevitablement necessària tota aquesta verbositat que tu anomenes, hi ha molta gent que en viu (tu podries nar camí de ser un d'ells) i vulguis que no, ens agrada! (i més quan el resultat és el que va ser ahir)
Esclar que ens agrada, però hauríem de qüestionar-nos si és realment necessari redundar tant en el tema.
Vull dir, calen les tertúlies de futbol als magazins? No dediquen la majoria d'emissores prou espai als esports, i en concret al futbol? Cal treure segons quines notícies? Per exemple, això del làser d'ahir, ja m'explicaràs! O ara llegia a l'As que Benzema s'ha estampat contra un arbre, doncs a mi què m'expliques, si està bé, no hi ha res a dir, no?!
jaja en fi, són només dos exemples amb els que pots no estar d'acord, jo tampoc crec que siguin els millors, només són dos exemples propers en el temps de temes que trobo innecessaris. En qualsevol cas, reitero que potser ho hauriem d'acotar una mica.
Publicar un comentario