Per què us manifesteu?

Al llarg i ample de la història la gent s'ha manifestat per diversos i vitals motius. Posem uns exemples saltejats:

• Per aconseguir millores laborals a les fàbriques on els obrers treballaven explotats més de 12 hores al dia.
• Per reclamar la irrupció de la dona en la vida social d'un país. Sufragi universal femení, integració al món laboral, etc.
• Per protestar contra la crueltat i futilesa de les guerres. Praga al 68, la guerra de Vietnam, etc.
• Per denuncia l'actitud d'un govern que no respectava la voluntat majoritària dels seus ciutadans. Sí, parlo de les manifestacions contra la guerra d'Iraq el 2003 i el suport manifest cap a les decisions al respecte del president americà George W. Bush per part del llavors president espanyol José María Aznar.
• Per demostrar el dolor i la ràbia contra un assassinat o atemptat terrorista. Memorables van ser les manifestacions durant el segrest i, posteriorment, després de l'assassinat de Miguel Ángel Blanco per botxins d'ETA l'estiu de 1997.

I ara ens trobem, ho veia fa pocs minuts a l'informatiu de TVE1, amb que els familiars dels pescadors de l'Alakrana, vaixell que fa un mes que està segrestat per pirates a Somàlia es manifesten per pressionar el govern perquè aconsegueixi alliberar-los.

Hòstia puta. Quina broma és aquesta? Amb tots els meus respectes, però és la manifestació més absurda, ridícula i futil que he vist mai. Estupor és l'adjectiu que més s'apropa al que em provoca aquesta protesta.

No aprovo les manifestacions impulsades per sectors de l'església, recolzades pel Partit Popular per protestar contra algunes decisions del govern socialista que consideren immorals, com el matrimoni homosexual, l'adopció per part de parelles gais, l'avortament, etc. Però compte, totes aquestes protestes tenen una raó de ser, encara que no la comparteixi.

En canvi, en aquest cas, aqueta concentració no té raó de ser. No busca quelcom de raonable, sensat, no té un objectiu factible. ¿Pressionar el govern perquè aconsegueixi alliberar els pescadors segrestats? I què cony es pensen que porten un mes fent? Tocar-se la figa? Ahir mateix compareixia la vice-president del govern, María Teresa Fernández de la Vega per explicar el compromís del govern en aquest assumpte tant delicat. Ahir mateix apareixien declaracions a Catalunya Ràdio del cap dels pirates somalis que mostrava una actitud m'atreviria a dir que raonable, descartant assassinar cap dels segrestats.

Què pot, doncs, aconseguir aquesta manifestació? Res. No té més naturalesa que la simple i primària expressió del dolor. En altres circumstàncies es podria entendre com una reivindicació, una mesura per evitar caure en l'oblit. Però això no està succeïnt! Cada poc temps veiem notícies, novetats sobre l'estat dels pescadors, sobre la situació en què es troba l'Alakrana. Així doncs, simplement, motivació descartada pels límits de la raó.

El dolor no té sentit mostrar-lo públicament quan aquesta gent està viva, bé, i el govern està treballant (fins i tot pagarà sumes extraordinàries de diners) perquè aquestes persones tornin sanes i estalvies a casa tant aviat com sigui possible.
Manifestar-se per res i en el més absolut ridícul és una provocació a tota aquella gent que ha arriscat fins i tot la vida per un objectiu noble i necessari per a l'evolució de la humanitat.