L'independentisme ha de ser integrador

Diumenge passat l'exconseller Joan Carretero va presentar les bases del programa electoral de Reagrupament. Més enllà del bàsic que hauria de tenir una Catalunya sobirana, a saber, un exèrcit, serveis d'inteligència... es parlava de suprimir la oficialitat del castellà. No és que això no sigui lògic per a un plantejament utòpic, però aquest és precisament el problema, que aquest punt converteix el projecte de Reagrupament en una utopia, i, per tant, l'aboca al fracàs. Com a molt, si té finalment el suport de Joan Laporta, l'aboca a aconseguir una representació tant residual com la que té, encara ara, Ciutadans.

Perquè voler esborrar el castellà del mapa de Catalunya és ignorar la realitat del poble, poble pel què en teoria es reclama la independència. És ignorar el passat recent de la nostra terra, en definitiva, és ignorar que l'independentisme, si vol triomfar i legitimar-se, ha de ser integrador. I la premisa que el castellà ha de ser eradicat perquè Catalunya pugui ser independent amb plenitut cultural i orgull és un error greu. Perquè això converteix la bandera estelada en excloent. En un perill i una amenaça per a molta gent.

El que l'independentisme català ha de fer no és aconseguir convèncer els ja convençuts, és buscar elements perquè aquells qui mai hem, apostat per aquesta opció política, arribem a veure l'Estat català com una opció política que, tot i no encaixar amb els nostres punts de vista, no faci autèntic pavor, que es vegi amb uns ulls més de proximitat que de llunyania.
I això només s'aconseguirà amb gestos que apropin la independència a sectors molt extesos del poble, i un dels gestos ha de ser reconèixer que el castellà té, i ha de tenir encara per molts anys, un paper raonablement destacat en la nostra societat. La co-oficialitat seria el més sensat. Sí restar-li protagonisme institucional, però no pretendre esborrar-lo. Això, vull insistir, és un error greu.
I aquest és només un exemple puntual però paradigmàtic dels errors de l'independentisme, i de com es pot demanar l'autodeterminació per a Catalunya des d'una òptima més àmplia i integradora.

L'independentisme ha de sossegar-se, ha de canviar la revolució i l'exclusió per una aposta política seriosa i integradora. I això no s'aconsegueix ignorant la realitat. Perquè sembla que hi ha qui ha d'aprendre que els desitjos són una cosa, i la realitat és una altra, i a Catalunya hi viuen molts catalans de ple dret que parlen, pensen i senten en castellà. El gran repte per a Esquerra, per a Reagrupament, per a Carretero i Laporta, és que aquesta gent no senti que la fan fora del seu país si algun dia Catalunya pot sostenir el seu propi Estat.