Enlloc com a ca'n Montilla

FECSA-Endesa es defensava dimarts en un anunci-article als diaris: consideren que les nevades viscudes durant la setmana passada a tota Catalunya són un fet excepcional, gairebé de dimensions catastròfiques i, per tant, es desprèn que no se'ls pot retreure res. Si fa no fa al mateix temps, l'entrevista de Mònica Terribas al President Montilla aixecava una important polseguera. Per a uns, massa dura, per a d'altres, correcta, i per a uns tercers, les queixes d'algun sector aïllat del PSC pel to de l'entrevista demostra que als socialistes els molesta la llibertat de premsa. En aquesta línia s'expressava ahir Toni Aira al Singular Digital.

Suposem que Endesa té bona part de raó. Sí, pot ser que hagi estat un fet d'aquells que ocorre un cop cada cent anys, i que res podia suportar-ho sense passar factura de crèdit ciutadà. D'arcord. Dimecres es comentava a Ràdio Barcelona, i ho deia Joan Boada, després de ser l'ase dels cops per la seva actuació durant el periode àlgid de la crisi, que les torres elèctriques que van cedir al temporal són d'un model ja antic que s'ha substituït a la resta d'Espanya. Compte, sense ser il·legal, és clar. Endesa, doncs, pot defensar-se assegurant que compleix la legalitat. Que passen els manteniments. I no serem tant cínics de qüestionar els manteniments. Però és un fet a tenir en compte, els manteniments són qüestió de mínims, i davant un fet extraordinari, els mínims no serveixen per a res. O només serveixen per endur-te castanyes. Totalment justificades, per cert. No en va, l'empresa anunciava ahir al vespre que canviarà les torres caigudes per unes de més modernes. Bé. Però també diu que les altres, les deixarà tal com estan ara. Malament. Alguna gent haurà d'esperar a que se li caigui el món a sobre per tenir la mateixa sort que han tingut a d'altres zones. Fantàstic.

En una línia de tímid inici d'una certa reflexió i reacció tardana al fenomen, com Endesa, ahir, el conseller Joaquim Nadal insistia en què la gestió que el govern va fer de la nevada va ser millorable, i la informació, en molts casos, insuficient. Nadal és una de les poquíssimes veus discordants en l'executiu del PSC en tot aquest assumpte. El Conseller deia, per exemple, que s'hauria d'haver informat més i millor sobre les averies i problemes que patien els trens de Rodalies. Oli en un llum. Ara hauríem d'obrir un ventall de dues opcions: o que dimiteixi algú (Saura, per dir un Conseller, així, a l'atzar) o que Montilla fes dimitir Nadal si considera que tot es va fer correctament. Però la recent experiència amb l'estirabot d'Ernest Maragall sobre el no-projecte de país del tripartit ens pot fer pensar que aquí tothom segueix aferant-se al poder com a un clau roent (perquè ara per ara, el tripartit és aixo: un clau roent), i que tampoc passarà res de res. Ens haurem de conformar amb petites, tardanes, tímides i inconcretes declaracions de mea culpa que no acabaran en res ni faran que en un futur s'arregli res. Perquè a ca'n Montilla no plega ni el "cap de turc".