Idiotes...!

Ahir al migdia, mentre feia passar miserablement el temps a l'espera que comencés una conferència sobre els e-books, que després va resultar ser insultant i purament publicitària, vaig escoltar càntics al pis de dalt. "A la UB no hi ha llibertat d'expressió! Dídac Ramírez, dimissió!"

No donava crèdit que algú hagués vingut a la meva Facultat a muntar aquell pollastret de pacotilla, perquè tenia pinta que no eren més de deu o quinze persones. D'acord que la UB del Raval (d'Antropologia i d'Història) està allà al costat, però per què s'han de ficar allà? Que ho facin al carrer, o si de debò volen reivindicar alguna cosa, que ho facin a la UB i ens deixin als demés tranquils, que prou tenim amb les nostres coses, en aquesta Facultat, que no són pas poques.

Un cop van acabar de fotre els seus quatre crits vaig decidir deixar-ho estar, i seguir amb les meves insubstancials activitats internàutiques. Al cap d'uns cinc minuts escolto la següent conversa al meu costat:

-Tia, què era allò? Què cridaveu?
-Dídac Ramírez dimissió.
-Ah, i això per què?
-No sé, tia. Però mola...!

Surrealista. Mireu, jo em vaig beneficiar de que a les universitats privades, si fa no fa, pugui entrar tothom que tingui els diners per pagar la matrícula. I aquesta realitat fa que, sovint, tingui ganes de repartir quatre cleques entre els personatges més apalancats i patètics que ronden els passadissos de l'edifici. D'entre els més destacats, en el sentit més explícitament pejoratiu del concepte en aquest context, es troben les pijes idiotes. Hi haurà qui digui que de pijes de bon veure, per burres que siguin, no n'hi haurà mai massa. Creieu-me, això no és així.