Sang i fetge a la xarxa

Xerrava fa una estona amb el professor Canosa, gran, Francesc Canosa. Arran d'un article seu al Singular Digital (punt cat, ep, compte, no ens n'oblidem!), i un comentari que hi vaig deixar, comentavem que els confidencials digitals haurien de ser una porta oberta al debat, precisament pel seu caràcter menys dedicat, o més laxe, en quant a la informació (els confidencials digitals tenen continguts molt més centrats en la opinió i el rumor). Si s'enfoca bé el to del contingut, aquest, aporta, insisteixo, una bona eina de debat constructiu -se suposa que les persones que van més enllà de la informació rasa i busquen la opinió tenen un cert nivell cultural i intel·lectual, no cal parlar d'erudició, però sí d'interès, com a mínim-.

Per desgràcia, però, la truita es veu girada, i aquesta empenta de la opinió s'acaba convertint en un impuls al fanatisme, el sang i fetge, en nom de les tendències que gasti el confidencial de torn. I això es veu molt clar en la figura dels comentaris de cada article, que són la màxima expressió d'aquest debat que comentava que hi hauria d'haver. Debat que no existeix, i que queda substituït per l'insult, la desqüalificació, la mania personal i la llepada de cul, també personal.
La idea està molt mal entesa i desaprofitada, ara per ara. És una llàstima. Esperem que amb els anys aprenem tots plegats a extreure el màxim suc a totes les oportunitats que ofereix el periodisme a la xarxa.