En els moments previs al vital partit de semifinals entre Milan i Barça avui a San Siro convé fer un petit gir a la ment per centrar-se en altres aspectes que ajudin a distreure i rebaixar la tensió.
És l'excusa perfecta per tractar un tema que porta temps rondant-me pel cap, no, aquest cop no es tracta de res anticlerical, sinó de denunciar un detall en el qual (afortunadament) gairebé ningú repara. Es tracta de la presència en alguns despatxos de l'escola d'un cartell que denuncia la situació d'opressió que viu la comunitat palestina i que en reclama l'alliberament. Fins aquí crec que, qui més qui menys, tots subscrivim aquesta reclamació dins d'uns marges sensats i raonables que es corresponguin amb la realitat social que viu l'orient mitjà. El problema del cartell, i motiu de la denúncia que en faig és el mètode promocionat, segons el qual tots podem col·laborar a pressionar les institucions israelites per tal d'aconseguir l'alliberament de Palestina. El mètode no és altre que la proposta de realitzar un salvatge boicot comercial a l'estat d'Israel. Davant d'aquesta declaració d'analfabetisme i de falta de cultura un no pot més que quedar astorat davant el fet que aquestes reivindicacions apareguin publicitades en els despatxos d'alguns professors de l'escola que, pretesament, defensa la justícia, la igualtat, la pau, la integració dels immigrants i la solució pacífica als conflictes.
Doncs aquesta, ni és solució ni tan sols és pacífica! Un boicot comercial a gran escala als productes israelians l'únic que causaria és el sofriment d'una població ja prou atormentada pels problemes que viu la zona des de fa més de cinquanta anys i que amb el nou govern palestí liderat per Hamas no té vistes de solucionar-se i mai seria motiu suficient per fer provocar un canvi de postura del govern d'Israel.
El que realment sorprèn de tot això és que el món docent desconegui aquesta realitat. Que els qui han d'educar la joventut, fomentar el respecte cap als drets humans, infligir el respecte cap a les persones com a premissa bàsica per a la vida diària i que han d'advocar per la igualtat i la justícia (i en l'acompliment d'aquesta empresa es declara submergida l'escola) promocionin com a mètode a seguir una injustícia d’unes dimensions tals que contradiu i converteix en incoherents i absurdes totes aquestes propostes, sinó més aviat tot al contrari, fomenta la injustícia, la desigualtat i la irracionalitat davnat els conflictes i suma noves perspectives de qualificar de pseudoprogressisme totes les activitats d'aquest caire que duu a terme aquesta escola, imperi de la hipocresia.
Marcel Sanromà Rovira
Barcelona, 18 d’abril de 2006
The Unfinished Sympathy - Spin in the Rye (live @ Altmira Fest 2007)
Entradas
1 comentario:
Lamentable, el què? que un escrit tan bo, d'un noi de 18 anys, no hagi estat llegit per ningú, o si més no, no hagi hagut ningú que el comenti.
El teu escrit transment un sentiment profund de respecte i solidaritat pels que pateixen. Es una reflexió intel.ligent, tot i que pot ser hi ha un to excessivament dur.
T'encoratjo a què el respecte que sents pels que pateixen també l'apliquis als que conviuen amb tu. Cal mirar primer al nostre entorn immediat per analitzar si les injustícies també les podem evitar en l'entorn que és de la nostra influència.
Publicar un comentario