I si...

A vegades realment em plantejo si la lluita obrera de finals del s. XIX i principis del XX no ha arribat massa lluny. Això ha sonat molt malament, ho sé. El que passa és que algunes persones tenim massa temps lliure i si no en tenim ens el fabriquem a costa d’altres coses, els estudis per exemple. El cas és que en una tarda d’aquelles en que un només pensa en si porta les ungles ja massa llargues o si se li estan obrint les puntes dels cabells, et poses a pensar i això en segons quines persones és perillós. Doncs bé, a mi em va donar per pensar, no fa massa, en la possibilitat que la guerra d’Iraq no resultés a la llarga, beneficiosa per la humanitat en general. Cal fer un esforç important d’abstracció per comprendre al que em refereixo, però val la pena fer aquest tipus de càbales de tant en tant. Primer de tot cal ser molt conscients de què teníem i de què tenim ara, tres anys després de la guerra. Ens prometeren un món més segur i petroli a 20 dòlars. Ara tenim atemptats diaris a l’Iraq i molt més sovint a països com Síria, Jordània, Egipte, Iran... milers i milers de morts innocents i totalment innecessaris, molts Einsteins han estat liquidats gratuïtament tot i que, probablement, mai haurien tingut cap opció de demostrar la seva vàlua.

Però què tenim també? Petroli a 60 dòlars. Però això és negatiu! exclamarà més d’un. I aquí és on la meva reflexió cobra un cert interès: hi ha qui opina que aquesta guerra ens ha dut a les portes d’una guerra de civilitzacions, tesis demostrada pels atemptats a Espanya, ara fa dos anys, i a Anglaterra, perpetrats per radicals islamistes sens dubte com a conseqüència de la maleïda guerra, sempre n’és de maleïda, una guerra. Però jo opino que si ara tothom actua amb racionalitat i aconseguim frenar la onada de radicalisme (cal acabar amb les amenaces i l’actitud del govern iranià tan aviat com sigui possible) i si fos necessari amb la força (sempre com a darrer recurs per tal d’evitar una III Guerra Mundial i amb l’autorització del consell de les Nacions Unides.), podrem salvar la situació. També cal tenir en compte la importància d’avortar la potència de les milícies i grups terroristes i del radicalisme islàmic per tal d’evitar a tota costa un possible augment de les postures extremistes al món occidental, qui sap si revivint fets del passat que cal impedir sota qualsevol precepte.

En aquest supòsit, en quina situació ens trobaríem? Doncs en una societat semblant a la de fa deu anys però amb el petroli molt més car. I això què tindria de positiu? Doncs bé, cal avisar a tots aquells despistats que el petroli és un element altament contaminant i un descens del seu consum seria primordial per acomplir els objectius del pacte de Kyoto, fins i tot sense la signatura dels EEUU, on l’efecte d’un descens seria major, sens dubte, juntament amb la Xina, on es podria evitar el desmesurat augment de consum que s’està produint. Precisament per aquest últim factor, la Xina, el gegant asiàtic, el monstre econòmic que està sorgint, que cal reduir el consum de petroli a la resta del món a més d’allà mateix, pel fet que la contaminació podria convertir-se, en pocs anys i gràcies a aquest naixement, en quelcom sense solució possible i en una càrrega massa gran per a les generacions futures, si és que n’hi ha.

Per tant, un augment dels preus del petroli com el que tenim ara causaria, irremeiablement, aquest descens del consum a tot el món. I no serià això quelcom de positiu? Així doncs, salvar el planeta justificaria i pagaria la pena la mort de milers i milers de persones i una Guerra Mundial a punt d’explotar en un xoc de civilitzacions marcat pel desconeixement i la por, que converteixen les masses en éssers incontrolats?

Jo no tinc la resposta i no sé qui la té. També sóc conscient que és més còmode no plantejar-se aquesta pregunta i acusar-me, absurdament, de conservador, però la realitat és aquesta, i la realitat no sempre, per no dir gairebé mai, és agradable.

Marcel Sanromà Rovira
Barcelona, 18 de març de 2006

Black Rebel Motorcycle Club - Weapon of Choice