La incoherència de l’església és total quan veiem que les mobilitzacions són (no ens enganyem) massives per evitar matrimonis entre persones del mateix sexe i en canvi, ningú diu res quan algun capellà ha estat (fet al qual l’església respon fermament: “no ho facis més eh... dolentot...” o ni això) enxampat abusant i violant nens innocents a la mateixa casa de Déu! A partir d’això es crea un trauma a l’infant que, a més, ha de carregar amb el sentiment de culpa (fins que no obre els ulls) d’aquell acte que el durà de cap a l’infern.
La notícia és que ara l’església nega l’existència dels llimbs. Comprensible retrocés amb personatges com Rouco Varela o el mateix Ratzinger campant lliures pel món sense cinturó de castedat (no ens despistem, que la moda sempre torna). De manera que els nens no batejats o, fins i tot, els animals de companyia, aniran a partir de... ja! A l’infern. Als ateus això ens fa més gràcia que pena però l’església de nou només pensa en els nens quan els convé; quan han de tenir un pare i una mare, per molt infames que siguin. Quan es tracta de crear-los traumes a les parròquies o de fer-los creure que els seus gossos i gats es podriran a l’infern, ningú pensa en ells.
Resem un parenostre per l’estabilitat emocional dels nens, de les mascotes i, sobretot, de Ratzinger Z.
Barcelona, 30 de novembre de 2005
No hay comentarios:
Publicar un comentario