"Ya es Navidad en el Corte Inglé$"

Dia, posem, 13 de novembre (potser era el 12, potser l’11 o potser el 14), i a un aparador d’una botiga corrent, una tarda corrent, amb un nom corrent, que ven coses corrents... i hi havia un Papa Noël gegant amb els braços extesos al més pur estil Teletubi amb afany d’estrènyer entre els seus braços a l’incaut client esperitat per l’esperit nadalenc.

Què és l’esperit nadalenc? Doncs no ens enganyem, l’esperit nadalenc són les llums de Nadal penjades al carrer a finals d’octubre i enceses a primers de novembre, l’anunci de les bombolles de Freixenet, l’Edu despenjant el telèfon i, sobretot, l’avalanxa d’anuncis de joguines tan ultramodernes com ultraabsurdes que fan a la televisió una tarda qualsevol d’un dia qualsevol, en una llar qualsevol d’una ciutat qualsevol.

És fàcil: quan duus set anuncis seguits de perritos pilotos i de muñecas que lloran (compte, que n’hi ha que també mengen, obren la boca i tot, però no s’han de confondre amb les festes adultes, i no precisament nadalenques) de la marca X (seguint amb la conya) i gairebé no te n’has adonat... és que, senyores i senyors, és Nadal!
En aquell precís moment només caldrà que obris el diari, treguis el cap per la finestra i observis atònit com el Nadal s’inaugura al compàs de la música de l’últim anunci de El Corte Inglés.

I, com no, Espanya es troba al cap de la llista de països que més gasten d’Europa a les compres nadalenques. Tot això no tindria cap mena de rellevància si no fos perquè la renda per càpita a Espanya és molt menor que la de la resta de països de l’Europa occidental (exceptuant, també com sempre, Portugal i Grècia, que, també per variar, han demostrat la seva intel·ligència, que sembla que un cop més supera l’Espanya profunda dels toros, la pandereta i demés aberracions culturals), el que demostra, o bé que el màrqueting de totes les empreses i comerços espanyoles és immensament millor que el de la resta de països europeus o bé que aquí els 160 euros dedicats a regals per cada nen a cada casa espanyola, de mitjana, demostren la incapacitat dels espanyols per pensar per si mateixos.

S’acosta el 25 de desembre, compreu el calendari de xocolatines, que és una tradició entranyable, compreu regals, perquè els regals són una mostra d’estima i afecte, però cal recordar sempre on són els límits del detall i on comença el vil consumisme.

Barcelona, 1 de desembre de 2005