Fa uns anys la societat catalana estava dividida. Blog? Bloc? Què havíem de fer? Un cop més, la madriditis ens ha ajudat a decantar-nos. Sembla que la majoria aposta per escriure-ho amb 'c'. No, és que si en castellà en diuen blog, nosaltres n'hem de dir bloc, digueren. Ah, i per què? Doncs això, castellanitis, castellanitis absurda dic jo.Jo vull poder escriure blog sense que se'm consideri un pària de la llengua catalana. De fet, així es diu la meva humil tribuna. Ho escric amb g perquè crec que així ha de romandre el terme anglès. Vull ser un blogger, no vull ser un blocaire*. I ho tinc molt clar. I fins que ningú no gosi dir-me que Pompeu Fabra es retorça a la seva tomba cada cop que escric blog, amb g, així ho seguiré fent.
Ara bé, que ningú no s'equivoqui pas. A mi també m'agraden els calçots, el pà amb tomàquet i la botifarra amb seques. ¡Cagondena!
*Gràcies per servir-me la frase en safata, Laia.
Entradas
No hay comentarios:
Publicar un comentario