martes, 13 de octubre de 2009

Les meves veritats (I): El Clapés no val res

No m'explico com el programa ronyós i ranci del Clapés segueix en antena a RAC1 després de dos o tres anys. Esclar que és cert que les tardes estan maleïdes a ca'l Godó-Radio, segurament per culpa del Jordi González, que hi va fer el Diagonal fa ja més d'un llustre. Han passat per allà gent amb bones intencions, amb més o menys destresa i ganes, però des que s'ha instal·lat la ronya al 87.7FM de 4 a 7, jo passo de les tardes de RAC1. Prefereixo escoltar Welcome to Paradise en "repeat" durant tres hores. És molt més proudctiu i edificant.

Després no digueu que no us vaig avisar.

2 comentarios:

Anónimo dijo...

marchelo el clapes era el millor programa de rac1 fins que han estrenat la competencia... el senyor marcelí es mereix una estrella al passeig de la fama.
Eric.

Marcel Sanromà dijo...

Senyor Eric, vostè va directe al moll de l'os! El Clapés és pura mediocritat, però el gran càncer (tumor, segons exemplificava) del programa és aquesta figura anacrònica i vetusta del senyor Marcelino. Si el 2009 hem de fer humor tirant de l'èxit de personatges com el del señor Barragán podem plegar veles, collons.

I no vull debatre la programació de la cadena, però haurem de deixar espai i marge als amics Òscars, perquè, de moment, La Competència està encara a anys llum dels bons temps del Minoria (no dels darrers dos anys, esclar). Sóc conscient que això serà difícil, però. Tampoc crec que els ho exigeixi ningú.

Salut!